A hores d'ara ja em fet unes quantes trobades amb l'Attachai i he pogut descobrir moltes coses d'ell... L'Attachai és un noi tímid, reservat, alegre, molt intel·ligent i madur, molt familiar... és un noi sencill però a qui agraden moltes coses i qui té moltes habilitats: li agrada cuinar, jugar a jocs de taula (sempre guanya ell... o la seva germana), dibuixa molt bé, li encanta passejar, la natura... i és molt esportista, si per ell fos no baixaria mai de la seva bicicleta! La veritat és que quedar amb ell és tot un plaer: la seva sola presència trasmet calma i tranquil·litat. La majoria de trobades les em fet fins al moment a casa seva, ja que per horaris de tots dos el dia que millor ens va bé quedar és els divendres al vespre. Em jugat a l'UNO rient com bojos amb tota la seva familia, em menjat arròs tailandés i amanida holandesa i xocolatines de sant nicolau amb llargues sobretaules, em vist mil fotos de tailandia, paraules creuades en Tai, anglès i català... la veritat és que aquestes trobades han donat per molt! I ara que arriba Nadal i tots dos tindrem més temps, aprofitarem per fer més coses, la propera... aquest dilluns anirem a patinar sobre gel al Palau de Fires de Girona!
intentaré posar alguna foto però ja sabeu com són els nois als 15 anys... al·lergics a les fotografies!
miércoles, 23 de diciembre de 2009
jueves, 19 de noviembre de 2009
Esperant a demà...
Dissabte passat es va fer la primera trobada de mentors i mentorats del projecte Rossinyol a Banyoles. Quan en una de les primeres sessions de formació em van dir la data de la trobada... em vaig quedar glaçada! Amb tota la pena del meu cor vaig haver de comunicar que no podria assistir, justament per aquelles dates tenia comprat un bitllet a Finlàndia per visitar una amiga que viu allà i ja era massa tard per canviar el bitllet... Per sort, tot va poder solucionar-se i vam quedar que jo i el meu mentorat ens trobariem un altre dia. Em van facilitar el seu telèfon i justament ahir vaig poder parlar per primer cop amb l'Attachai. No sé qui dels dos estavem més nerviosos! I demà... demà per fi ens coneixerem! I la veritat, en tinc moltes ganes! Se'm passen pel cap les mil coses que podriem fer plegats i m'imagino com serà la nostra primera trobada... de moment l'únic que puc per és... esperar a demà!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)